El temps 'Santiageño' sembla ser que ens ha abduït a totes.
De bon matí han sonat els reclams dels galls i gallines de les finques veïnes, ben a prop de la central del MoCaSe on ens trobem ara.
Ahir va ser un dia intens i ple de noves coneixences. Històries a cabassos que no em veig en cor de fer-les paleses en quatre línies perquè em deixaria massa instants. Amb el que em quedo però, és amb aquest ritme de vida i filosofia tranquil·la amb la que tot s'entén, i en definitiva, es viu.
Comptant els espais i anècdotes, els 'cumpas' hem assistit a classe d'història, d'agro-ecologia, suelo, agua i/o d'altres disciplines, amb els del primer, segon o tercer curs de la Escuela de Agroecología. Aquesta, dura una setmana però es perllonga durant un quadrimestre sencer amb diverses estades dels i les alumnes.
Hem conegut, mexicans, francesos i de diversos indrets d'Argentina, de centrals i organitzacions diverses del moviment Campesino i Indígena, així com també d'organitzacions de les grans ciutats.
La metodologia que s'empra es tracta d'anar al gra, és a dir, amb totes les matèries i disciplines impartides s'utilitza el que és realment necessari i aplicat a la vida real, malgrat hi romanguin conceptes de base.
A qualsevol classe tots són companys, exempts de qualsevol jerarquia. S'expliquen experiències anteriors, el perquè són allà totes elles, i així s'incentiva el seu esperit crític. Francament, la manera d'organitzar-se em recorda força a la del cau, per qüestions de similitud però no pas pel contingut, és evident. Ara bé, la qualitat política que adquireix qualsevol dels seus missatges directes o intrínsecs és tant elevada que ni de bon tros ens hi acostem a casa nostra.
Aquest matí he pogut assistir a una cerimònia "mística" de gran emotivitat. S'ha citat un company del moviment que el varen assassinar l'any passat i se n'ha fet un ferm record amb la lectura d'un text de mots ben profunds. La recent edició d'un llibre sobre la història de la Central de Quimilí, indret on ens trobem ara, va arribar a les meves mans ahir al vespre i vaig poder assumir fets que s'expliquen oralment, procediment més habitual per explicar qualsevol història, vivència o activitat que hagi succeït anys ençà o recentment.
Aviat us avanço el que es vagi acumulant o em vegi en cor de plasmar en un grapat de línies enllaçades.
Fins ara,
La vivència de les persones que ara coneixes, es el so de un llegat que van deixar uns companys. La tranquil·litat de la acceptació i la realitat del trafic succés es palpable. No obstant totes aquestes recordances cape el noi, es perquè es viu entre la seva gent, no ha fet un camí sense importància , la fet saben l'afecte resposta entre tots ells."M'entres es parla de una persona, encare que sigui morta, continua estan viva entre nosaltres", dita del meu avi Manel.MA
ResponEliminaPassant els dies com un llampec, i ja som el 29/08/12 i... van sortint coses diferents, anem i venim sense sabre ven be , al que volem. Que volem? pues pau i tranquil·litat, sens sobresalts, ja que estem en un moment "delicat de la vida" observant el poc respecta entre las persones que don caiguda al desconcert. Ens agradaria que la gent aclarisc, que voleu de la vida? ja que ens fem nosa alguns als altres i els que volem tirar endavant amb entusiasme i germanós ens trobem (alguns cops)sense recolzament dels companys. No passa rés ja anirem trobar-nos pel camí de la vida recollint-nos sota de la olivera! (olivera, arbre sagrat).
ResponEliminaLa Llum, està aquí, la Llum es de tots, la Llum la agafem si volem i la portem per tot arreu, perquè hi hagi Llum per veuran´s hi en la foscor, aquesta foscor que agraeix la arribada de la Llum!. No tinguem animes de lideratge!, ja que la Llum ens porta capa el Goig de la plenitud entre els germans germanes que estan aquí, canta'n i ballant a la gran "sala" de la vida! visca la realitat de la trobada de Felicitat, Amor i Esperança entre tothom!
ResponElimina