Des de la ràdio - Central de Quimilí

El temps 'Santiageño' sembla ser que ens ha abduït a totes.

De bon matí han sonat els reclams dels galls i gallines de les finques veïnes, ben a prop de la central del MoCaSe on ens trobem ara.

Ahir va ser un dia intens i ple de noves coneixences. Històries a cabassos que no em veig en cor de fer-les paleses en quatre línies perquè em deixaria massa instants. Amb el que em quedo però, és amb aquest ritme de vida i filosofia tranquil·la amb la que tot s'entén, i en definitiva, es viu.

Comptant els espais i anècdotes, els 'cumpas' hem assistit a classe d'història, d'agro-ecologia, suelo, agua i/o d'altres disciplines, amb els del primer, segon o tercer curs de la Escuela de Agroecología. Aquesta, dura una setmana però es perllonga durant un quadrimestre sencer amb diverses estades dels i les alumnes.

Hem conegut, mexicans, francesos i de diversos indrets d'Argentina, de centrals i organitzacions diverses del moviment Campesino i Indígena, així com també d'organitzacions de les grans ciutats.

La metodologia que s'empra es tracta d'anar al gra, és a dir, amb totes les matèries i disciplines impartides s'utilitza el que és realment necessari i aplicat a la vida real, malgrat hi romanguin conceptes de base. 

A qualsevol classe tots són companys, exempts de qualsevol jerarquia. S'expliquen experiències anteriors, el perquè són allà totes elles, i així s'incentiva el seu esperit crític. Francament, la manera d'organitzar-se em recorda força a la del cau, per qüestions de similitud però no pas pel contingut, és evident. Ara bé, la qualitat política que adquireix qualsevol dels seus missatges directes o intrínsecs és tant elevada que ni de bon tros ens hi acostem a casa nostra.

Aquest matí he pogut assistir a una cerimònia "mística" de gran emotivitat. S'ha citat un company del moviment que el varen assassinar l'any passat i se n'ha fet un ferm record amb la lectura d'un text de mots ben profunds. La recent edició d'un llibre sobre la història de la Central de Quimilí, indret on ens trobem ara, va arribar a les meves mans ahir al vespre i vaig poder assumir fets que s'expliquen oralment, procediment més habitual per explicar qualsevol història, vivència o activitat que hagi succeït anys ençà o recentment.

Aviat us avanço el que es vagi acumulant o em vegi en cor de plasmar en un grapat de línies enllaçades.

Fins ara,

Aterrant a BsAs

Fet el viatge, intentant adaptar el cos a l'horari llatinoamericà i amb pluja de la gran ciutat començo la primera publicació.

Amb el cap atabalat per la desorientació d'horari que duc, qüestió força normal, he pogut recórrer sota la pluja i els núvols parts de la urbe de dimensions molt considerables, la qual m'alberga des de fa un parell de dies.

Les impressions de la gent que m'he topat són molt bones, molt hospitalaris i amb "buena onda".

He tingut l'ocasió de passejar-me per les facultats de la UBA, a la ciutat universitària, edificis que semblen ben bé monstres, de grandiosos que són. El que més em sorprèn és que el sistema és "anàrquic", tothom qui vol pot assistir a classe estigui o no matriculat als cursos i/o carreres diverses. Les classes estan molt massificades i les instal·lacions són molt decadents, fet que em fascina. Però hi ha de tot a dins les facultats, botigues de tot tipus, sales d'estudi, bars, restaurants i al soterrani un espai de creació auto-gestionat pels propis alumnes. Per torn són 10.000 alumnes, concretament a la Facultat d'Arquitectura Disseny i Urbanisme, i són 3 torns en total... podeu comptar les riuades d'individus que s'hi conflueixen en certes hores.

Vaig tenir la sort d'assistir a l'assemblea de la facultat ahir a la tarda, vam poder palpar la manera de fer dels Argentins a nivell combatiu. Érem uns 200 estudiants en total i es plantejaven la manera de fer arribar el missatge (estan vivint una situació similar a l'aplicació del Pla Bolonya) de rebuig a la CONEAU, se'n diu així el pla que es vol implantar.

[Assemblea 17/08/2012 - FADU - UBA]

D'altra banda vam poder gaudir d'un parell de concerts, a priori sense saber-ho, al soterrani auto-gestionat. Primer de "modernos" estudiants de la FADU i després a la facultat de ciències exactes vam gaudir del ritme de la cúmbia d'arreu del territori i d'altres països de Sud-Amèrica.

Finalment, avui emprenc el viatge cap al Nord del país amb els companys de la facultat d'agronomia per assistir a la Escuela de Agro-ecología a la vila de Quimilí, província de Santiago del Estero i on em trobaré amb la resta del contingent d'ESFA i d'altres companys d'organitzacions europees i del moviment. Aquesta escola té la durada d'una setmana i després ja marxarem plegats amb els companys de MoCaSe, cap a Ojo de Agua, on es troba la seu de la UNICAM - Univesidad Campesina.

Suposo que el tast de la vida Bonarense no tindrà res a veure amb el que s'esdevindrà a partir d'avui i en endavant... però si més no, ha estat del tot profitós. Em quedo amb el gust ben dolç de la rebuda viscuda i les primeres sensacions.

"Somiant realitat sóc a la bombolla d'aquest viatge, si bé roman un xic d'incertesa tinc la il·lusió que m'aflora minut rere altre, així mateix l'ànsia de tirar endavant amb aquesta aventura"

fins aviat,

Anant o venint

Comptant les hores, el compte enrere s'esdevé amb celeritat.

S'inicia el què d'un tot que no sé ben bé el que és.

L'actualització del bloc anirà més en funció de l'accés a les connexions amb el món que no pas per manca d'intenció. Qualsevol pensament, sensació, sentiment que aflori a pell podré desar-lo, i qui bonament vulgui i em pugui llegir serà benvingut en aquest petit univers virtual. Potser semblarà que sigui un xic més a prop... no? Amb les reflexions o tot el que em desvetllin aquells indrets i paratges farcits d'activitat, intentaré transmetre el que em sospiti aquesta aventura, bé sigui relat de dia o de nit, d'aquí o d'allà.

Fins ara,